Avui faig una nova entrada al bloc per parlar dues experiències relacionades amb la dinamització social digital, i de quina manera ens pot influenciar en el nostre benestar de vida, l’ús de les noves tecnologies. De fet, la pandèmia de la Covid_19 ha posat de manifest com d’útils poden ser les TIC si són utilitzades correctament i en la mesura proporcionada. En moments de confinament, per a les persones que vivien soles, les TIC van ser l’única font de contacte amb la resta de la societat i una font d’informació molt preuada. “Així doncs, a banda d’informar i formar, la tecnologia esdevé un suport a la feina dels professionals de l’acció social” (Martinez i Forés, 2014:66). Un exemple claríssim de que la tecnologia pot esdevenir una eina pels professionals de l’acció social és el projecte dels usos i recursos tecnològics a la teleassistència de Daniel López (citat per Martinez i Forés, 2014:68) on s’evidencia com -des de la tecnologia- podem millorar l’autonomia de les persones. El que ens exposa López és que les persones poden retardar l’entrada en centres o residències fins a una edat molt avançada gràcies al control remot i la monitorització que permet saber què fa l’usuari en cada moment. Aquest fet, que podria semblar, a priori, un control de la vida privada, dóna seguretat i autonomia a l’usuari, ja que és coneixedor de que compta amb un suport en cas de que li passes alguna cosa.
D’aquesta manera, el professional de l’acció social pot treballar donar un suport assistencial a l’usuari i, a més a més, pot treballar aspectes relacionats amb la salut, i el seu benestar, ja que podem esbrinar com viu, com es mou, i que fa les hores en que es troba totalment sol o sola. El fet de monitoritzar a la persona ens permet geolocalitzar-la -en tot moment-, saber si ha caigut, si s’ha llevat del llit, o si ha fet exercici o no entre altres. Unes accions que ens diuen si la persona és -encara- autònoma per viure sola i, podem esbrinar-ho sense la necessitat d’haver de ser-hi presencialment. Aquest projecte, però, no requereix d’un gran coneixement de les tecnologies per part dels usuaris que el fan servir malgrat que, els facilita molt el dia a dia, així com el contacte amb alguna persona de suport en cas d’una emergència.
Ara bé, com deia al principi, també us vull parlar d’una segona experiència, la del projecte Tekl@ que desenvolupa Creu Roja de Sabadell, en el que pretén millorar la capacitació digital augmentant els coneixements de les TIC a dones que cerquen una millora competencial per obtenir una feina. Les dones usuàries han demostrat que un cop l’han portat a terme han reflexionat sobre la tecnologia com element d’inclusió social de les dones. Alhora, un recurs que permet la igualtat de condicions i, que potencia la transmissió de coneixement, ja que el projecte pretén que de cada grup format en sorgeixin unes usuàries expertes. És a dir, que elles mateixes es converteixin en dinamitzadores socials digitals, per tant, s’apoderen elles mateixes i transmeten els coneixements a noves dones que volen fer ús de les TIC. Aquest projecte es porta realitzant des de l’any 2015 – de forma presencial- però durant la pandèmia es veure transformat a realitzar-se de forma telemàtica i, en aquests moments, es compagina la semipresencialitat, ja que s’ha pogut observar que l’ús de les TIC, realitzat en xarxa – de forma sincrònica- des de casa fomenta la seva formació i estimula el seu coneixement.
Si analitzem les competències, tot recolzant-nos en el marc digital de referència que apareixen a DigCom 2.1. (Carretero, Punie, Vuorikari, 2017) vincularem el primer projecte en l’àrea de competències 2 – comunicació i col·laboració online- des d’un nivell molt bàsic, on l’usuari pot comunicar-se i, més concretament, interaccionar amb una persona en cas de necessitat física i/o social, per desorientació o per una caiguda. Per altra banda, el segon projecte el vincularem amb les àrees de competències 1, 2 i 3 ja que aquest té una variada oferta de capacitació i continguts, relacionats amb la comunicació, l’alfabetització digital i l’apoderament laboral.
Com hem pogut anar comprovant al llarg de totes les entrades al bloc, les noves tecnologies són claus alhora de fomentar processos comunitaris i participatius, cada dia són més els projectes -com ara la participació de pressupostos participatius que dinamitzen els Ajuntaments- i que ho fan des de les potencialitats que brinden les TIC. Des de casa, els ciutadans poden participar en la pressa de decisions dels seus municipis -comunitat- pel que fa a escollir en què es destinarà els recursos econòmics.
Per acabar, no voldria deixar d’exposar què la virtualitat, l’assoliment de competències -o no- pot tenir connotacions negatives. Què passa si no s’assoleixen? El fet de que cada dia hi hagi un augment exponencial d’ús de les TIC comporta que aquelles persones que no hagin fet aquesta evolució es vegin excloses de la societat. És per aquest motiu, que cal ser molt respectuós amb el nivell competencial de cada persona, facilitant que tothom tingui les mateixes oportunitats d’accés a la informació. Un bon ús de les tecnologies pot ser enriquidor per a la societat, mentre que un ús excessiu pot abocar-nos a un món virtual i, alhora, pot acabar comportant un aïllament individual, és a dir, una exclusió social.
Bibliografia
Carretero, S.; Punie, I.; Vuorikari, R. (2017). DigComp 2.1: The Digital Competence Framework for citizens with eight proficiency levels and examples of use. Luxemburg: Publications Office of the European Union.
Collado, Antonio Jesús. (2021): Contextos d’exclusió digital i agents d’e-inclusió. [recurs d’aprenentatge].
Martínez, O. i Forés, A. (2014). De quines tecnologies i usos parlem? (capítol 3), a Acció social 2.0. Per crear, compartir i reinventar.
Projecte Tecl@ Creu Roja de Sabadell.
https://www.creurojasabadell.org/2015/05/15/tekl-nou-projecte-de-capacitacio-digital-per-a-dones/
