Hola a tothom,
Amb aquestes primeres paraules vull donar-vos la benvinguda al meu nou bloc. En primer lloc, dic nou perquè no és el primer ni l’únic bloc que tinc. De fet, aquest, es crea a petició d’una assignatura de la carrera d’educació social. Una carrera que estic cursant i en el que em trobo en el darrer semestre d’aquesta formació acadèmica.
Els que em coneixeu ja sabeu que a banda de la meva professió i, de la meva dedicació a l’activisme polític, també estic estudiant el grau d’Educació social.
Aquest primer post se’ns demana que parlem de la creació i l’existència dels PLE.
Abans de començar a exposar l’elaboració d’un PLE cal definir en què consisteix.
El PLE es un producto de la confluencia de diversos factores, entre ellos la generalización del uso de las herramientas y Servicios de la Web 2.0 en todos los niveles educativas y modalidades. Sin embargo, a juicio de los autores, no se trata de un sistema tecnológico llamado a substituir o complementar los actualmente existentes, sino de un nuevo enfoque sobre cómo podemos utilizar las tecnologías de la información y la comunicación en el aprendizaje tanto en la formación inicial como a lo largo del cicló vital”. Adell, J.; Castañeda, L. (2010:1).
Una definició centrada en l’àmbit tecnològic que si entenem el PLE – entorn personal d’aprenentatge, en anglès Personal Learning Environment- des de la vessant humana d’espai de creixement personal, d’absorció d’informació i intercanvi d’aquesta la seva definició s’acota més a la segona que ens transmeten els mateixos autors, Adell i Castañeda:
Concebimos un PLE como el conjunto de herramientas, Fuentes de información, conexiones y actividades que cada persona utiliza de forma asidua para aprender. Es decir, que el entorno persona de aprendizaje incluye tanto aquello que una persona consulta para informarse, la relaciones que establece con dicha información y entre esa información y otras que consulta. (Ibíd.. 2010:7)
A tall d’exemple i, a petició de l’enunciat de l’activitat us mostraré dos PLE:
El primer és el meu propi PLE. Per posar en context de qui llegeix i no em coneix: Sóc un home de 34 anys, estudiant d’una segona carrera, Educació Social, a la UOC (Universitat Oberta de Catalunya) universitat a distància. Treballo en una Oficina de Farmàcia i, alhora, ho compagino amb les responsabilitats de 1r Tinent Alcalde del meu municipi. El meu dia a dia està envoltat de tasques a realitzar mitjançant les noves tecnologies i, infinites formes d’informar-me i comunicar-me a través de xarxes socials.
El meu PLE. Elaborat amb la eina mindmeister
En segon lloc us mostro el PLE d’una dona de 88 anys, que no havia anat mai a escola però que, en aquests darrers deu anys, s’ha format a l’escola d’adults per obtenir el graduat escolar i adaptar-se a les noves tecnologies. L’he escollit a ella perquè les TIC en una persona de la seva edat és una problemàtica afegida per la dificultat que tenen en usar-les, el seu desconeixement de les TIC sumat a les dificultats de no haver anat a escola de petits -no llegir ni escriure amb fluïdesa-. Les TIC ha estat una eina que durant la pandèmia de la Covid_19 ha quedat demostrat que ha estat clau per mantenir el contacte amb les persones que viuen soles. De fet el seu primer contacte amb les noves tecnologies comença en el moment que s’inscriu a l’escola d’adults i va en augment fins arribar a l’actualitat. Una eina que li ha permès mantenir-se en contacte amb els nets i besnéts.
PLE de A.G.S. Elaborat amb la eina mindmeister
Reflexions al voltant dels PLE’s
Quines principals diferències trobeu entre els dos PLE pel que fa a l’ús i aprofitament de les eines digitals?
És evident que entre el primer PLE i el segon hi ha una diferència considerable, si bé, el primer, podem observar que té un gran ventall d’eines i recursos TIC que s’utilitzen en, el dia a dia, per qüestions laboral, hobbies i, socials... El segon ple veiem que és molt més reduït i que les einesque utilitza són aquelles necessàries per mantenir-se connectada al món i al seu entorn.
Es parla molt de l’ús de les TIC com a tercera revolució industrial, el seu ús per als perfils professionals però que passa amb les persones que no van néixer, ni créixer, en aquestes època? Què passa amb les persones que un cop jubilades i fora del món laboral s’han trobat que la societat “moderna” evolucionava cap a l’ús de les TIC en una vessant professional però, que alhora acabaven utilitzant-les en el terreny personal i l’entorn social fent que elles quedin al marge?
Aquí és on rau la diferència entre una persona de 34 anys i una de 88 anys. El seus dos PLE’s mostren aquesta bretxa digital, malgrat que la persona de 88 anys està fent tots els esforços per modernitzar-se i connectar-se al món.
Quin sentit i utilitat penseu que pot tenir disposar d’un PLE en el context de la societat digital, tenint especialment en compte la situació actual i tot el que està generant en referència a la digitalització?
Com ja hem comentat venim de la tercera revolució industrial, aquella que les TIC van generar en el món laboral. Actualment, caminem cap a una quarta revolució provocada per la nanotecnologia i la internet de les coses. Aquestes són cada dia més presents en la quotidianitat de les persones i en el seu desenvolupament diari. Tal i com ens diu Eva,O. (2019):
“és clar que una de les competències clau per a desenvolupar-se en aquests escenaris és la seva capacitació en l’ús i aprofitament de totes aquestes tecnologies, no només en un nivell instrumental sinó també des d’una perspectiva crítica, dinámica i creativa que faciliti la seva apropiació i un empoderament en funció de les necessitats i/o interessos de les persones per a que puguin participar plenament en l’actual societat digital.”
La necessitat d’estar al dia de les noves tecnologies és un fet evident que la pandèmia de la Covid_19 ha posat de manifest. En primer lloc, per la necessitat d’estar connectat al món de la societat digital que, avui dia, és una gran part de la connexió amb la societat, en segon lloc, estem veient com l’evolució de la tecnologia ens porta a que, aquesta, ens permeti millorar la qualitat de vida. En el cas de les persones grans ja hi ha recursos, presentats en congressos com el de les Smarts City, que pretenen facilitar la vida de les persones a les llars. Robots que faciliten la mobilitat, que agiliten les tasques i acompanyament del servei d’atenció domiciliaria, entre altres.
D’aquesta manera, veiem com de necessari és disposar d’un PLE divers, que ens permeti ser coneixedors dels diferents usos que tenen aquestes eines. Estar-ne formats i informats i, alhora, connectats amb la resta de la societat.
Que en penseu vosaltres?
