Experiencias per inspirar-se!

Avui faig una nova entrada al bloc per parlar dues experiències relacionades amb la dinamització social digital, i de quina manera ens pot influenciar en el nostre benestar de vida, l’ús de les noves tecnologies. De fet, la pandèmia de la Covid_19 ha posat de manifest com d’útils poden ser les TIC si són utilitzades correctament i en la mesura proporcionada. En moments de confinament, per a les persones que vivien soles, les TIC van ser l’única font de contacte amb la resta de la societat i una font d’informació molt preuada. “Així doncs, a banda d’informar i formar, la tecnologia esdevé un suport a la feina dels professionals de l’acció social” (Martinez i Forés, 2014:66). Un exemple claríssim de que la tecnologia pot esdevenir una eina pels professionals de l’acció social és el projecte dels usos i recursos tecnològics a la  teleassistència de Daniel López (citat per Martinez i Forés, 2014:68) on s’evidencia com -des de la tecnologia- podem millorar l’autonomia de les persones. El que ens exposa López és que les persones poden retardar l’entrada en centres o residències fins a una edat molt avançada gràcies al control remot i la monitorització que permet saber què fa l’usuari en cada moment. Aquest fet, que podria semblar, a priori, un control de la vida privada, dóna seguretat i autonomia a l’usuari, ja que és coneixedor de que compta amb un suport en cas de que li passes alguna cosa. 

D’aquesta manera, el professional de l’acció social pot treballar donar un suport assistencial a l’usuari i, a més a més, pot treballar aspectes relacionats amb la salut, i el seu benestar, ja que podem esbrinar com viu, com es mou, i que fa les hores en que es troba totalment sol o sola.  El fet de monitoritzar a la persona ens permet geolocalitzar-la -en tot moment-, saber si ha caigut, si s’ha llevat del llit,  o si ha fet exercici o no entre altres. Unes accions que ens diuen si la persona és -encara- autònoma per viure sola i, podem esbrinar-ho sense la necessitat d’haver de ser-hi presencialment. Aquest projecte, però, no requereix d’un gran coneixement de les tecnologies per part dels usuaris que el fan servir malgrat que, els facilita molt el dia a dia, així com el contacte amb alguna persona de suport en cas d’una emergència. 

Ara bé, com deia al principi, també us vull parlar d’una segona experiència, la del projecte Tekl@ que desenvolupa Creu Roja de Sabadell, en el que pretén millorar la capacitació digital augmentant els coneixements de les TIC a dones que cerquen una millora competencial per obtenir una feina. Les dones usuàries han demostrat que un cop l’han portat a terme han reflexionat sobre la tecnologia com element d’inclusió social de les dones. Alhora, un recurs que permet la igualtat de condicions i, que potencia la transmissió de coneixement, ja que el projecte pretén que de cada grup format en sorgeixin unes usuàries expertes. És a dir, que elles mateixes es converteixin en dinamitzadores socials digitals, per tant, s’apoderen elles mateixes i transmeten els coneixements a noves dones que volen fer ús de les TIC. Aquest projecte es porta realitzant des de l’any 2015 – de forma presencial- però durant la pandèmia es veure transformat a realitzar-se de forma telemàtica i, en aquests moments, es compagina la semipresencialitat, ja que s’ha pogut observar que l’ús de les TIC, realitzat en xarxa – de forma sincrònica- des de casa fomenta la seva formació i estimula el seu coneixement. 

Si analitzem les competències, tot recolzant-nos  en el marc digital de referència que apareixen a DigCom 2.1. (Carretero, Punie, Vuorikari, 2017) vincularem el primer projecte en l’àrea de competències 2 – comunicació i col·laboració online- des d’un nivell molt bàsic, on l’usuari pot comunicar-se i, més concretament, interaccionar amb una persona en cas de necessitat física i/o social, per desorientació o per una caiguda. Per altra banda, el segon projecte el vincularem amb les àrees de competències 1, 2 i 3 ja que aquest té una variada oferta de capacitació i continguts, relacionats amb la comunicació, l’alfabetització digital i l’apoderament laboral. 

Com hem pogut anar comprovant al llarg de totes les entrades al bloc, les noves tecnologies són claus alhora de fomentar processos comunitaris i participatius, cada dia són més els projectes -com ara la participació de pressupostos participatius que dinamitzen els Ajuntaments- i que ho fan des de les potencialitats que brinden les TIC. Des de casa, els ciutadans poden participar en la pressa de decisions dels seus municipis -comunitat- pel que fa a escollir en què es destinarà els recursos econòmics. 

Per acabar, no voldria deixar d’exposar què la virtualitat, l’assoliment de competències -o no- pot tenir connotacions negatives. Què passa si no s’assoleixen? El fet de que cada dia hi hagi un augment exponencial d’ús de les TIC comporta que aquelles persones que no hagin fet aquesta evolució es vegin excloses de la societat. És per aquest motiu, que cal ser molt respectuós amb el nivell competencial de cada persona, facilitant que tothom tingui les mateixes oportunitats d’accés a la informació. Un bon ús de les tecnologies pot ser enriquidor per a la societat, mentre que un ús excessiu pot abocar-nos a un món virtual i, alhora, pot acabar comportant un aïllament individual, és a dir, una exclusió social. 

 

 

Bibliografia

 

Carretero, S.; Punie, I.; Vuorikari, R. (2017). DigComp 2.1: The Digital Competence Framework for citizens with eight proficiency levels and examples of use. Luxemburg: Publications Office of the European Union. 

Recuperat de:  https://publications.jrc.ec.europa.eu/repository/handle/JRC106281

 

Collado, Antonio Jesús. (2021): Contextos d’exclusió digital i agents d’e-inclusió. [recurs d’aprenentatge]. 

Recuperat de: http://dinamitzacio-social-digital.recursos.uoc.edu/contextos-exclusio/

Martínez, O. i Forés, A. (2014). De quines tecnologies i usos parlem? (capítol 3), a Acció social 2.0. Per crear, compartir i reinventar. 

Recuperat de: https://elibro-net.eu1.proxy.openathens.net/es/ereader/uoc/56622?page=66

Projecte Tecl@ Creu Roja de Sabadell.

https://www.creurojasabadell.org/2015/05/15/tekl-nou-projecte-de-capacitacio-digital-per-a-dones/

 

 

 

 

Parlem de les politiques públiques?

Avui introdueixo un nou post al bloc per parlar de la bretxa digital, unes paraules molt utilitzades en diversos camps, també el social, però que ha anat evolucionant en els anys.

El concepte de bretxa digital  ja no és nou, fa més de vint anys que se’n parla. Un concepte que referencia a aquelles persones que no tenen accés a les noves tecnologies, a la connexió d’Internet i/o les eines de comunicació de la xarxa 2.0. Actualment, no podem parlar de bretxa digital exclusivament, referint-nos a aquelles persones que no tenen accés, atès que s’estan portant a terme diferents polítiques públiques que garanteixen una connexió gratuïta en tot el municipi o en espais públics oberts -com podrien ser parcs, places, platges o edificis municipals-. 

Què passa amb aquelles persones que ja poden tenir accés però que continuen tenint una bretxa digital? En aquest cas estarem parlant de la seva capacitació digital tal i com esmenta Casacuberta (2021), és a dir del grau de coneixement d’ús d’aquestes tecnologies. Novament les polítiques públiques i en el seu efecte les administracions haurien de dotar dels mecanismes necessaris a la ciutadania per tal d’afavorir l’aprenentatge i facilitar-ne el seu ús. 

 

Com ens indiquen Panadero, Gómez i Luque “a mesura que les tecnologies digitals esdevenen cada vegada més omnipresents i importants en la vida quotidiana les persones que no són capaces d’aprofitar les TIC corren el risc de quedar cada cop més excloses dels beneficis que proporcionen” (2020:19) Motiu pel qual és necessari afavorir aquest interrelació entre usuaris i les TIC. 

Es poden crear espais d’aprenentatge, però sobretot, en persones de la tercera edat, on les noves tecnologies les veuen molt llunyanes, cal posar en valor i en pràctica la importància dels beneficis que els pot comportar. No només en matèria comunicativa sinó també en una acompanyament d’atenció domiciliaria. 

D’aquesta manera ja no parlem, només, de la Declaració de Lisboa sobre la necessitat de garantir l’accés a la informació i les noves tecnologies, hem d’anar més enllà per poder permetre un coneixement i formació gratuïta en la transferència de capacitació digital que permeti una millor condició de vida. En aquest sentit, el paper de l’educador social és clau per detectar aquestes mancances i treballar per crear una xarxa comunitària de formació que eviti una exclusió digital – que podria comportar una exclusió social-. 

 

Un article que us recomano, gairebé d’obligatòria lectura, és el del Marc Europeu de Competències Digitals per a la Ciutadania (DigComp) (Carretero, Vuorikari i Punie, 2017), que referenciaré per si voleu ampliar informació. DigComp està pensada per ser un mecanisme que permeti millorar les competències digitals. Aquesta eina classifica vuit nivells d’aptitud en funció de la capacitació i de cada competència, basant-se en l’European Qulifaction Framework. També és interessant conèixer el contingut de l’informe DigComp 2.2. (Vuorikari, Kluzer i Punie, 2022) Ambdós ens permeten conèixer el graus de competència de la ciutadania, tot i que només enquestes a la població que treballa i, per tant, desvirtua la realitat de la població del territori. De fet els articles ens parlen de que tota ciutadania té accés garantit a la connectivitat, un fet que a Espanya no és real. 

 

Podem observar com es presenten projectes a la Unió Europea per cercar-ne finançament com els emmarcats als Next Generation de municipis de menys de mil habitats de tot el territori espanyol, on sol·liciten una eina que els permeti crear aquesta connectivitat gratuïta per a tots els seus habitants, ja no és una realitat existent (Gobierno España 2021). 

 

En definitiva, es fan molts articles d’investigació basats en l’economia, la inclusió de les TIC en el món laboral, la creació de riquesa però cal ser crítics i aplicar aquesta necessitat en l’àmbit social per facilitar i millorar la vida de les persones. Com a eina comunicativa d’inclusió social, però també com a eina de suport de la llar i de prevenció de possibles malalties. Un camp poc desenvolupat però cada dia va millorant i desplegant-se, tot fent ús de “la Internet de les coses” i els sensors -siguin sensorials, de moviment, de temperatura o qualsevol que detecti una mancança a la llar-. 

 

 

Referències bibliogràfiques

Carretero, S., Vuorikari, R. i Punie, Y. (2017). DigComp 2.1: The Digital Competence Framework for Citizens with eight proficiency levels and examples of use. European Commission.

 

Casacuberta, D. (2021). Praxis i polítiques de capacitació digital. A D. Casacuberta. (ed.). Dinamització social digital. Barcelona: Editorial UOC.

 

Gobierno de España. (2020). Plan España Digital 2025. Agenda 2030.

 

Panadero, H., Gómez, S. i Luque, S. (2020). Bretxes digitals: noves expressions de les desigualtats. Fundació Ferrer i Guàrdia, 4-30.

 

Vuorikari, R., Kluzer, S. i Punie, Y. (2022). DigComp 2.2: The Digital Competence Framework for Citizens with new examples of knowledge, skills and attitudes. European Commission. 

 

Què en pensem de la personalizació dels serveis que ofereixen les xarxes?

POST 2. 

 

Hola de nou lectors,

En aquest nou post opinarem de la personalització d’aquests serveis TIC i de quina manera afecten al PLE. 

Us recomano la lectura de dos articles de Sampedro (2018) i la visualització de la conferència TED de Pariser (2011), per tal de comprendre el concepte de personalització. Aquests concepte  fa especial èmfasi a que ha de ser un servei digital que, de forma ràpida i àgil interaccioni amb l’usuari per tal de donar una resposta eficient. Malgrat que la personalització hauria de ser positiva, en la seva totalitat, per la seva exclusivitat i perquè acota el que l’usuari requereix, no ho és. La creació de la mercantilització dels serveis que ofereix internet i del que Pariser (2011) anomena “filtres bombolla” que utilitzen empreses com Google, Facebook, Instagram, poden distorsionar la realitat i limitar la llibertat de la persona. 

 

Per tant, aquell canal d’obertura al món, com és la internet, pot resultar una font limitadora d’informació que ens pretengui conduir cap a la dimensió de la xarxa publicitària mostrant-nos només aquella informació que “millor” s’adapta a la nostra forma de ser. D’aquesta manera, es podria convertir aquest “servei personalitzat” en un espai de control social, d’uniformitat humana i d’una minsa estimulació critica. És a dir, una societat que no pensa és una societat que no evoluciona, per tant, una societat on la informació que té a l’abast ha estat manipulada o filtrada, serà més fàcil de manipular el seu creixement personal i social.  

 

Malgrat tot, no hem de veure-ho com quelcom negatiu perquè ja hem comentat que té coses positives i beneficioses, cal ser crítics i saber destriar la informació que ens proporciona les xarxes. Corroborant amb altres fonts i canals i fent un bon ús del que ha der ser la nova revolució industrial. La Internet de les coses, tecnologia puntera que no només obrirà camí en la informació i comunicació, sinó que obre camí en l’ajuda assistencial i física  d’aquelles persones que ho necessitin. 

 

 

Us deixo els links dels articles i de la conferència per si és del vostre interès 

https://dieteticadigital.net/espejos-y-espejismos-digitales/

https://dieteticadigital.net/quimeras-y-mito-digital/

https://www.ted.com/talks/eli_pariser_beware_online_filter_bubbles?language=es

 

 

 

 

 

Creació d'un PLE

 Hola a tothom, 

 

Amb aquestes primeres paraules vull donar-vos la benvinguda al meu nou bloc. En primer lloc, dic nou perquè no és el primer ni l’únic bloc que tinc. De fet, aquest, es crea a petició d’una assignatura de la carrera d’educació social. Una carrera que estic cursant i en el que em trobo en el darrer semestre d’aquesta formació acadèmica. 

Els que em coneixeu ja sabeu que a banda de la meva professió i, de la meva dedicació a l’activisme polític, també estic estudiant el grau d’Educació social. 

 

Aquest primer post se’ns demana que parlem de la creació i l’existència dels PLE. 

 

Abans de començar a exposar l’elaboració d’un PLE cal definir en què consisteix. 

El PLE es un producto de la confluencia de diversos factores, entre ellos la generalización del uso de las herramientas y Servicios de la Web 2.0 en todos los niveles educativas y modalidades. Sin embargo, a juicio de los autores, no se trata de un sistema tecnológico llamado a substituir o complementar los actualmente existentes, sino de un nuevo enfoque sobre cómo podemos utilizar las tecnologías de la información y la comunicación en el aprendizaje tanto en la formación inicial como a lo largo del cicló vital”. Adell, J.; Castañeda, L. (2010:1).

 

Una definició centrada en l’àmbit tecnològic que si entenem el PLE – entorn personal d’aprenentatge, en anglès Personal Learning Environment- des de la vessant humana d’espai de creixement personal, d’absorció d’informació i intercanvi d’aquesta la seva definició s’acota més a la segona que ens transmeten els mateixos autors, Adell i Castañeda: 

 

Concebimos un PLE como el conjunto de herramientas, Fuentes de información, conexiones y actividades que cada persona utiliza de forma asidua para aprender. Es decir, que el entorno persona de aprendizaje incluye tanto aquello que una persona consulta para informarse, la relaciones que establece con dicha información y entre esa información y otras que consulta.  (Ibíd.. 2010:7)

 

A tall d’exemple i, a petició de l’enunciat de l’activitat us mostraré dos PLE:

El primer és el meu propi PLE. Per posar en context de qui llegeix i no em coneix: Sóc un home de 34 anys, estudiant d’una segona carrera, Educació Social, a la UOC (Universitat Oberta de Catalunya) universitat a distància. Treballo en una Oficina de Farmàcia i, alhora, ho compagino amb les responsabilitats de 1r Tinent Alcalde del meu municipi. El meu dia a dia està envoltat de tasques a realitzar mitjançant les noves tecnologies i, infinites formes d’informar-me i comunicar-me a través de xarxes socials. 

 

El meu PLE. Elaborat amb la eina mindmeister

 

En segon lloc us mostro el PLE d’una dona de 88 anys, que no havia anat mai a escola però que, en aquests darrers deu anys, s’ha format a l’escola d’adults per obtenir el graduat escolar i adaptar-se a les noves tecnologies. L’he escollit a ella perquè les TIC en una persona de la seva edat és una problemàtica afegida per la dificultat que tenen en usar-les, el seu desconeixement de les TIC sumat a les dificultats de no haver anat a escola de petits -no llegir ni escriure amb fluïdesa-. Les TIC ha estat una eina que durant la pandèmia de la Covid_19 ha quedat demostrat que ha estat clau per mantenir el contacte amb les persones que viuen soles. De fet el seu primer contacte amb les noves tecnologies comença en el moment que s’inscriu a l’escola d’adults i va en augment fins arribar a l’actualitat. Una eina que li ha permès mantenir-se en contacte amb els nets i besnéts. 

 

PLE de A.G.S. Elaborat amb la eina mindmeister

Reflexions al voltant dels PLE’s

Quines principals diferències trobeu entre els dos PLE pel que fa a l’ús i aprofitament de les eines digitals? 

És evident que entre el primer PLE i el segon hi ha una diferència considerable, si bé, el primer, podem observar que té un gran ventall d’eines i recursos TIC que s’utilitzen en, el dia a dia, per qüestions laboral, hobbies i, socials... El segon ple veiem que és molt més reduït i que les einesque utilitza són aquelles necessàries per mantenir-se connectada al món i al seu entorn.  

Es parla molt de l’ús de les TIC com a tercera revolució industrial, el seu ús per als perfils professionals però que passa amb les persones que no van néixer, ni créixer, en aquestes època? Què passa amb les persones que un cop jubilades i fora del món laboral s’han trobat  que la societat “moderna” evolucionava cap a l’ús de les TIC en una vessant professional però, que alhora acabaven utilitzant-les  en el terreny personal i l’entorn social fent que elles quedin al marge?

Aquí és on rau la diferència entre una persona de 34 anys i una de 88 anys. El seus dos PLE’s mostren aquesta bretxa digital, malgrat que la persona de 88 anys està fent tots els esforços per modernitzar-se i connectar-se al món. 

Quin sentit i utilitat penseu que pot tenir disposar d’un PLE en el context de la societat digital, tenint especialment en compte la situació actual i tot el que està generant en referència a la digitalització? 

Com ja hem comentat venim de la tercera revolució industrial, aquella que les TIC van generar en el món laboral. Actualment, caminem cap a una quarta revolució provocada per la nanotecnologia i la internet de les coses. Aquestes són cada dia més presents en la quotidianitat de les persones i en el seu desenvolupament diari. Tal i com ens diu Eva,O. (2019): 

“és clar que una de les competències clau per a desenvolupar-se en aquests escenaris és la seva capacitació en l’ús i aprofitament de totes aquestes tecnologies, no només en un nivell instrumental sinó també des d’una perspectiva crítica, dinámica i creativa que faciliti la seva apropiació i un empoderament en funció de les necessitats i/o interessos de les persones per a que puguin participar plenament en l’actual societat digital.”

 

La necessitat d’estar al dia de les noves tecnologies és un fet evident que la pandèmia de la Covid_19 ha posat de manifest. En primer lloc, per la necessitat d’estar connectat al món de la societat digital que, avui dia, és una gran part de la connexió amb la societat, en segon lloc, estem veient com l’evolució de la tecnologia ens porta a que, aquesta, ens permeti millorar la qualitat de vida. En el cas de les persones grans ja hi ha recursos, presentats en congressos com el de les Smarts City, que pretenen facilitar la vida de les persones a les llars. Robots que faciliten la mobilitat, que agiliten les tasques i acompanyament del servei d’atenció domiciliaria, entre altres.

 

D’aquesta manera, veiem com de necessari és disposar d’un PLE divers, que ens permeti ser coneixedors dels diferents usos que tenen aquestes eines. Estar-ne formats i informats i, alhora, connectats amb la resta de la societat. 

 

Que en penseu vosaltres?